INAUGURACIÓ A L’INSTITUT FRANCÈS EL DIJOUS 08/06 a les 20h
amb Eismayer
Presentació de l’edició 2023:
L’amor tot ho venç
«Amor vincit omnia, et nos cedamos amori», escrivia el poeta romà Virgili a les seves Bucòliques en narrar tant amors pastorils heterosexuals o homosexuals com fets de societat i política. «L’amor ho venç tot, nosaltres també cedim a l’amor» és un vers que ens meravella avui encara per la dualitat tan actual del seu mandat. D’una banda, ens commina a no lluitar contra l’impuls amorós, que no entén de raons ni sexe. Per altra banda, ens recorda que la força de l’amor supera qualsevol consideració mundana, artística o bèl·lica. L’únic que importa a la vida és l’amor i per això ens hi hem de lliurar: estimar els nostres éssers estimats i deixar de banda qualsevol anhel fútil de glòria. Un vers que Caravaggio va il·lustrar a la perfecció a L’amor victoriós amb un jove àngel completament nu, trepitjant els atributs de l’art, la ciència o el govern, i amb el somriure més burleta que s’ha vist mai.
I, efectivament, al temut sergent Eismayer no li queda cap altra que obeir l’amor quan arriba el nou recluta Falak. El mateix li passa a Manuel amb el seu amic Felip a Sublime. A A Distant Place, l’amor entre Jin-woo i Hyun-min s’imposa en contra de la seva comunitat. La força de l’amor empeny també Karim a sortir de l’armari, ja passats els quaranta anys, davant uns pares musulmans superats per la notícia a El Houb (L’amor). A Les Meilleures (Besties), Nedjma i Zina, dues noies franceses d’origen magribí, s’enamoren també contra les seves tradicions familiars. A Peafowl, quan Shin, una ballarina trans, ha d’anar al funeral del seu pare, l’amor també la reconciliarà amb el seu poble. A La Dérive des continents, Albert ja no pot lluitar més contra el fet que la seva mare, Nathalie, sigui lesbiana. A Jimmy in Saigon, investiguem l’amor que va empènyer el germà del director a deixar l’Oest Mitjà dels EUA per perdre’s al Vietnam. Trobem la mateixa força de l’amor, entre homes casats i en contra de les tradicions turques, a This Is Not Me. I què més es pot dir sobre la força de l’amor quan és el protagonista d’una triella de noies a Petit mal?
En un any marcat per la guerra a Europa i per la reculada de drets fonamentals a certs països del món (en particular drets LGTBI en el cas d’Itàlia o Uganda), ens ha semblat important ressaltar la força d’aquest amor irrefrenable i polimorf que surt de nosaltres de manera imparable com una colada de lava multicolor, i dir-ho amb aquest famós vers de Virgili. Un amor que és el que ens pot ajudar, si realment hi creiem, a superar-ho tot.
És un plaer donar-vos la benvinguda a la Mostra FIRE!! d’enguany. Una edició amb força maduresa, com sempre renovada i alhora fidel al seu esperit fundacional.
Del juny passat en aquest han passat força coses i hem de dir, que per sort, la gran majoria positives. Malauradament, la LGTBIfòbia no remet als nivells que voldríem i ens caldrà combatre-la amb totes les eines que disposem. Certament, aquesta xacra ens acompanyarà fins que puguem viure en una societat on l’acrònim LGTBIQ estigui plenament integrat. Això però i sent força optimistes, ens resten algunes generacions per tal que succeeixi.
En aquest sentit, cal agrair i reconèixer el treball del conjunt d’entitats, associacions, empresariat, iniciatives i institucions que treballem per tal de revertir aquesta situació. Sense totes nosaltres la LGTBIfòbia restaria impune i prendria el terreny a les llibertats que, com a persones, ens pertanyen.
El Casal Lambda fa les seves aportacions, ja sabeu, des de moltes vessants. Unes però i de les fonamentals, són les que fem amb la Mostra FIRE!!. Una Mostra amb força intencions però la més destacada és la de reflectir realitats i ajudar a crear imaginaris. Imaginaris de nous models, noves relacions, nous reconeixements i de noves formes de sentir i d’estimar. Segurament, tantes maneres de sentir i d’estimar com persones hi ha… El gran poder del sentiment, de l’amor, de l’afecte, del desig i del plaer ens fan pensar i traspassar imaginaris per a esdevenir-ne realitats. I així, transgredir tot allò que ens limita i ens fa més vulnerables. Enguany, trobareu una programació pensada en aquest sentit i per així empentar-nos a ser persones més autèntiques!
Com sabeu l’Institut Francès de Barcelona és la nostra seu central. Una seu i ja una casa, on tantes i tantes edicions amb pel·lícules, documentals, curts i persones convidades ens han acompanyat i ens han fet créixer com a persones. Les darreres quatre edicions a l l’IFB, amb pandèmia inclosa, han estat gratament acompanyades pel Director que en aquesta edició s’acomiada: en Max Vasseur. Desitgem que s’emporti un grat record de la nostra presència, tal i com nosaltres en tenim d’ell. Li volem agrair molt sincerament la seva col·laboració i li desitgem molta sort amb el seu nou destí.
També ens cal fer un agraïment destacat a tot l’equip professional i a totes les persones voluntàries que fan possible l’esdeveniment. Sense totes elles mai no seria possible totes i cadascuna de les edicions de la Mostra FIRE!!
Només ens resta desitjar-vos que gaudiu d’aquesta edició. Tant com, des de l’equip, han gaudit triant el que trobareu aquests dies: molt bon cinema.
Bona Mostra i preparem-nos per a gaudir de sentiments, d’amors i de desigs on FIRE!!
Tot esperant la pluja, vaig organitzar dotzenes d’esdeveniments culturals.
Esperant la pluja, entre les meves parets, pensem, cantem, ballem, juguem.
Esperant la pluja, vaig parlar en francès.
Esperant la pluja, he acollit artistes de tota mena procedents de 1000 horitzons.
Esperant la pluja, he vist desenes de pel·lícules.
Esperant la pluja, vaig aprendre, em vaig meravellar, vaig contemplar.
Esperava la pluja i va arribar el FIRE!!
Continuo esperant la pluja però, durant 10 dies, m’alegraré de tenir de nou amb nosaltres tot l’equip del FIRE!!
Bon festival a totes ia tots.
ORGANITZA
AMB EL SUPORT DE
COL·LABOREN
MITJANS DE COMUNICACIÓ
VENDA D’ENTRADES
