Més FIRE!!

…més exposicions, directors i actors convidats… I, per descomptat, innombrables pel·lícules emblemàtiques des de The Celluloid Closet fins The Death and Life of Marsha P. Johnson, passant per Happy Together, Chavela, The Times of Harvey Milk, Yossi & Jagger, o Appropriate Behavior. 25 anys de programació i testimonis, presentats en diversos àmbits (Memòries, Relacions, Identitats, Invisibles, Cultures, Fòbies), que dibuixen en definitiva la història de tota una generació.

Émilie Hallard ha rebutjat la norma, estimat i desitjat cossos de totes les edats, talles, gèneres i colors, va ser per a ella de-construir els estàndards de bellesa, començar una recerca d’honestedat, empoderament, acceptació i confiança en si mateix, al mateix temps que anava recaptant les paraules dels seus companyes i mirant-los amb tendresa. Aquests cossos incorruptibles són una celebració de la diversitat, la improbabilitat, l’ambigüitat, allò androgin, allò no-binari. Una declaració d’amor feminista, queer i antiracista.

… Ocaña, reina de Las Ramblas, després d’haver rebut els Premis de la Crítica 2019 al millor musical i al millor intèrpret de musical. De la mà de l’actor i cantant Joan Vázquez i de la guitarra de Marc Sambola, la dramatúrgia de Marc Rosich ret homenatge al controvertit personatge en un recital teatralitzat a ritme de copla. Les paraules en primera persona del carismàtic pintor naïf es combinen amb la interpretació virtuosa de clàssics com Tatuaje, Ojos verdes, Y sin embargo te quiero o La niña de fuego. Vázquez es transforma davant els ulls de l’espectador, es posa en la pell de l’artista i, sota la seva màscara, repassa els capítols més importants de la seva arrauxada vida i també de la seva tràgica mort.

… Òpera de París. Quatre ballarins i un músic polifacètics interpreten un text contundent de Rémi Bénichou, amb una dramatúrgia espanyola de Santiago Congote. Les paraules són incisives, l’humor mordaç, els cossos compromesos, capaços de passar de la cançó al text, de la dansa al teatre. En aquesta cerimònia joiosa, Faizal Zeghoudi lluita contra totes les formes de discriminació i reacciona a la seva manera, humanista i plena de burla, a un debat tan present en l’actualitat. Tres paraules descriuen aquesta creació: colonialisme, homofòbia, orientalisme.