Rūrangi

Un jove activista trans, Caz Davis, rompe a plorar en una teràpia de grup a l’inici de Rūrangi. No sap com ajudar les persones queer presents allà i se sent culpable, i fins i tot avergonyit, per aquest fet. Com molts joves queer, està esgotat per la seva pròpia lluita i també per la dels qui l’envolten. Després de fugir de Rūrangi, la seva ciutat natal, per trobar-se a ell mateix, el Caz torna a aquesta població lletera remota i políticament dividida amb l’esperança de tornar a connectar amb un pare que no veu des de fa 10 anys, abans de la seva transició, i amb la petita comunitat, els residents de la qual tenen les seves pròpies dificultats.

Rūrangi és franca i queer sense cap embut, gràcies a un repartiment fort, variat i inclusiu. Ressalta molt en particular l’extraordinari debut a la pantalla d’Elz Carrad, que carrega sobre les seves espatlles el pes de tota la pel·lícula: sap transmetre, amb detall i carisma, la lluita d’una persona atrapada entre el desig, la negació i la necessitat de parlar i expressar els seus propis dimonis, però sempre complicada intentant resoldre els problemes dels altres.