Shall I Compare You to a Summer’s Day?

Una mirada porta un somriure, un somriure a una cita: tota història d’amor comença de la mateixa manera. Aquestes narracions s’amaguen en cançons i poemes i viuen més enllà dels seus finals inevitables, com també suggereix el títol del sonet 18 de Shakespeare. A l’assaig cinematogràfic de Mohammad Shawky Hassan, una narradora que vol explicar la història d’un amor entre dos homes es troba amb un cor poliamorós d’amants i aquest conte tantes vegades explicat es multiplica. Al Club Scheherazade no hi ha protagonista i cada cançó té diverses versions. Aquí es posa en dubte la dramatúrgia heteronormativa de manera polifònica i a través d’una varietat de mitjans: els amants parlen de trios, de contactes a Grindr i de cites passades. Els clixés pop són distorsionats, el dolor envaeix el cant dels homes i es llegeixen poemes de Wadih Saadeh mentre s’airegen els draps bruts d’un amant. La narradora intenta arribar a un final feliç de manera entremaliada en el moment que els seus personatges surten de la història. “Si el dolor pogués oblidar-se amb les paraules”, sentim dir en algun moment, “cap amant hauria de marxar ferit”.