En el cinema LGTBI falten 80 anys d’història. Són molt esporàdiques i furtives les produccions cinematogràfiques anteriors a la dècada del 1970 capaces de reflectir la realitat del nostre col·lectiu i són menys encara si parlem de representacions no críptiques, positives i dirigides al gran públic. Els anys vuitanta i noranta són els que porten l’apogeu d’un cinema LGTBI declarat i realista, uns anys extremadament marcats, d’altra banda, pel drama de la pandèmia del VIH-sida. El nostre cinema, la nostra memòria fílmica i els nostres referents positius són molt recents encara i els festivals de cinema LGTBI —des de la creació el 1977 del primer, el famós Frameline de San Francisco— tenen en aquest sentit un paper decisiu per ancorar les produccions de qualitat al nostre arxiu fílmic i al nostre record col·lectiu.
Avui sembla que abunden les representacions LGBTI en el cinema i en les sèries de televisió, però no hem d’obviar la ultraconcentració d’aquestes produccions als Estats Units, deixant molt enrere altres països com Espanya, amb una proporció escassa de pel·lícules produïdes cada any amb personatges LGTBI rellevants. Les estadístiques de l’excel·lent Observatori de la Diversitat als Mitjans Audiovisuals, que ens brinda des de fa quatre anys uns informes brillants després de l’anàlisi de desenes de pel·lícules de cinema o sèries de televisió, no deixen cap dubte: la visibilitat rellevant dels personatges LGTBI en el cinema i la televisió, encara que augmenta any rere any, avui a Espanya arriba gairebé al sis per cent del total, molt lluny del que hauria de ser si considerem que les persones que declaren no ser estrictament cisheterosexuals s’acosten al 20 per cent de la població .
“Sembrar històries, collir memòries”: amb aquest lema i aquesta imatge florida volem subratllar la importància dels festivals de cinema a l’hora de difondre més i millor el cinema LGTBI mundial, perquè planten en nosaltres històries capaces de fer créixer la nostra memòria col·lectiva, fer-nos més visibles i oferir millors models per al col·lectiu LGTBI, en particular el més jove. A un any de complir 30 edicions, volem donar les gràcies al lloc que ens permet des de fa 15 anys continuar escampant aquestes llavors, l’Institut Francès de Barcelona! I també agrair-vos a vosaltres, al nostre públic, que ens ajudeu cada any a plantar-les i fer-les créixer.
Gràcies, de tot cor, per continuar al nostre costat des de l’inici del festival. A tots, molt bona Mostra FIRE!! 2024!
