Stolen Kisses

Per al règim feixista, Itàlia havia de ser el país dels “homes nous”, dedicats a la família i a l’esforç demogràfic. L’homosexualitat era tolerada només si no era visible. S’aplicaven mesures discrecionals per posar en guàrdia i sancionar homes i dones homosexuals, als quals s’enviava a passar diversos anys a una presó situada en una petita illa. Els gais eren empresonats i després alliberats sense explicació ni judici, simplement perquè eren “coneguts per ser pederastes”. De vegades eren internats en asils per la seva “bogeria moral” o la seva condició de “degenerats”. Així, els homosexuals havien de ser invisibles si volien sobreviure. Aquesta pel·lícula fa visible allò invisible per primer cop, il·lustrant la vida quotidiana d’homes i dones homosexuals durant els anys de Mussolini. Mitjançant cartes, diaris i relats personals, dona veu a persones que només es podien comunicar en la clandestinitat, fent servir paraules secretes per aconseguir trobar-se d’amagat. La cinta narra l’“alegria de viure” dels qui van aconseguir subsistir a la seva manera, tot i la persecució que van patir.