En la gama de los grises

Estar en recerca permanent no significa estar en crisi. El Bruno, un arquitecte de 35 anys amb una vida perfecta amb la seva dona, la seva filla i una feina que l’apassiona, no aconsegueix trobar la manera d’expressar els seus sentiments, no aconsegueix ser lliure i feliç. L’arquitectura com a metàfora serveix el guionista Rodrigo Antonio Norero per explicar aquesta història subtil i veraç, en què el protagonista es llença sense por al flux de la vida amb l’ajuda del Fer, un jove vitalista i apassionat que li farà qüestionar-se el seu univers. La pel·lícula no cerca respostes sinó que ens regala un cúmul de preguntes: les que es fan els protagonistes, que no es resignen a reprimir les seves emocions sinó que les intenten mostrar encara que no les comprenguin. Un exercici sincer, valent i molt necessari a moltes societats llatines que es debaten entre la tradició i la modernitat.