El prado y la luna

“El prado y la luna és un homenatge al meu oncle, Antonio Gómez, que va arribar a ser dissenyador en cap de Valentino, després de deixar les Canàries fugint d’un pare que no acceptava la seva homosexualitat. Mai va rebre crèdit, sempre a l’ombra del gran dissenyador italià. Va morir de sida el 1991, just quan començava a despuntar en solitari. Rebuscant entre les seves coses vaig trobar un guió de cinema inacabat que sento que tracta sobre ell mateix, perdut en el seu camí a la fama. Aquest documental és una catarsi en la recerca de qui va ser el meu oncle; junts vam rodar en família aquell film que ell no va poder acabar en vida.”

Amb aquestes paraules parla la cineasta i pintora grancanària Cayetana H. Cuyás del retrat magistral que, des de la seva identitat lèsbica, ens proposa del seu enyorat oncle i, de passada, de la seva artística i intel·lectual família. Jugant també amb l’homosexualitat del seu propi germà —que interpreta de manera brillant l’oncle Antoni— la directora recrea amb tendresa, molt de sentit de l’humor i l’ajuda de la resta de germans i de la seva mare, aquella pel·lícula que l’Antonio mai no va arribar a rodar, recordant-nos inevitablement una generació d’artistes desapareguts en plena expansió creativa.