La Mostra FIRE!! és el primer festival de cinema de temàtica LGTBI creat al nostre país, el 1995, pel Casal Lambda de Barcelona.
Aborda la diversitat afectiva en el sentit més ampli a través d’una acurada selecció de llargmetratges, documentals i curtmetratges. Cinema de qualitat, pel·lícules d’autor i enfocament educatiu són els seus principals senyals d’identitat.
Durant dues setmanes a principis del mes de juny, un ampli ventall de públic està convidat a gaudir d’aquest referent cultural de Barcelona, amb històries i testimonis de persones lliures, creadors que trenquen barreres i lluitadors pels drets humans que ajuden amb l’amor a construir un món més just i més lliure.
El nom del festival és un homenatge a la revista novaiorquesa homònima de finals dels anys vint, FIRE!!, dirigida per l’escriptor negre i homosexual Richard Bruce Nugent. Nugent Pertanyia al moviment Harlem Renaissance, retratat en una de les pel·lícules més emblemàtiques del festival, Brother to Brother, que vam projectar en l’edició 2008 de la Mostra FIRE!! Nugent es va inspirar ell mateix del negre spiritual Fi-yer!, escrit pel seu amic Hall Johnson, homosexual ell també i líder del famós Hall Johnson Choir, la casa del qual, al barri de Sugar Hill, era un punt de trobada per a la comunitat LGTBI.
REVISTA FIRE!!
Més informació sobre la revista FIRE!!.
I filant encara més prim, aquí teniu la història en còmic d’una altra fundadora de la revista, Zora Neale Hurston.
FI-YER!
Si voleu escoltar algunes interpretacions d’aquest bell negre spiritual que és Fi-yer !, aquí teniu dues versions, amb les interpretacions de Danah Dargon o de William Brown.
ALEJANDRO JODOROWSKY A FIRE!!
El 2009 –un any després del canvi de nom de Mostra Lambda a Mostra FIRE!!– vam voler fer alguna cosa especial relacionada amb el foc, aquest foc de l’atreviment que sustenta (o això volem) la nostra filosofia… Vam tenir llavors la idea molt, molt boja, de convidar a l’Alejandro Jodorowski, perquè ideés per a nosaltres un acte sicomàgic dels seus. Vam llançar la invitació com qui llança una ampolla al mar, sense grans esperances de resposta. Però en menys de dues hores, Alejandro ens contestava al mail: acceptava prestar-se al joc! Va venir a Barcelona amb càmeres, va constituir un equip d’actors, i vam gravar amb ell el més delirants dels actes: el passeig en processó i la crema posterior d’un armari vell, el dia de Sant Joan, a la foguera d’una associació de veïns al parc Joan Miró. Perquè els armaris, més que sortir d’ells, millor cremar-los directament, oi?